Número 125 Tardor de 2021

Editorial

Trist destí el dels nostres filòlegs coetanis. Si no hi ha poc menys que un prodigiós miracle enviat per Ramon Llull, no faran altre que posar balises d’alarma i, al final, a contracor, certificar el coma profund o la defunció. La seua sort, no cal ni dir-ho, va aparellada a la nostra [la dels escriptors].

Josep Igual Febrer, L’eternitat enamorada. Notes d’un diari, 2016-2017 (València, Tres i Quatre: 2020, p. 207)


Tesi (sobradament sabuda): la lluita de l’ésser humà per la simple supervivència és, en primera i primordial instància, una lluita contra la natura. Contra de la seva pròpia i, en especial, contra de l’externa.



[Més].

SUMARI

 

EDITORIAL

Quod natura non dat, Salmantica.

 

ESTUDIS

Laia Benavent Llinares, La prescripció d’enunciats de doble possibilitat jerarquitzada de Fabra (1918/1933): el cas de les estructures amb concordança negativa en posició preverba..

Jenny Brumme i Beatrice Schmid, La urbanitat (1868), de Serafí Pitarra, i els manuals d’urbanitat en la societat catalana del segle XIX. Sobre la versemblança de l’alternança de llengües.

CARTES I DOCUMENTS

Manuel Lllanas, Quatre cartes de Lluís Nicolau d’Olwer a Rafael Tasis.

Blanca Ripoll Sintes, Un friendly shake hands: la correspondència entre Marià Manent i Ester de Andreis.

(RE)LLEGIR

Enric Sullà, «Sense memòria no som»: la Memòria vintage de Vicenç Pagès Jordà.

Llibres d’ara i d’antany
Albert Pijuan Hereu, Els pastorets o l’adveniment de l’infant ensopit.

Llibres d’ara i d’antany
Rodolf Sirera, Barracó 62, una rara avis que no hauria d’haver-ho estat.

RESSENYES

Olívia Gassol Bellet, El Destino de postguerra. Entre les tensions de l’interior i les polèmiques de l’exili (‘Franquisme i cultura. Destino. Política de Unidad. La lluita per l’hegemonia intel·lectual a la postguerra catalana (1939-1949)’ i ‘Al voltant de Destino. Una batalla cultural de postguerra (1944-1950)’, de Francesc Vilanova).

Jordi Ginebra, Política i literatura en els discursos sobre la llengua (‘La consciència lingüística dels valencians (1854-1906)’, d’Adrià Martí-Badia).

Gerard Cisneros Cecchini, Versos per vendre (‘Versos per vèncer. Poesia de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Volum I’, editat per Eulàlia Miralles).

Josep M. Domingo, Angoixa de l’eterna primavera (‘Primavera’, de Jacint Verdaguer).

Jordi Marrugat, Humanisme posthumà (‘L’aigua que vols’, de Víctor García Tur).

Pep Sanz Datzira, Navegar per l’aiguamoll (‘Els llegats. Una lectura contemporània de la tradició’, de Lluís Calvo).

Jordi Florit Robusté, «Totes les morts em relliguen a tu / com en la nit la negrallum menys fosca» (‘La part del foc’, de Pol Guasch).

Aïda Ayats, Encant i misèria d’un mite: les dues cares del Paral·lel dels anys trenta (‘L’emperadriu del Paral·lel’, de Lluïsa Cunillé).

 

 

ABSTRACT

 

La prescripció d’enunciats de doble possibilitat jerarquitzada de Fabra (1918/1933): el cas de les estructures amb concordança negativa en posició preverbal


The prescription of Fabra (1918/1933) statements with two hierarchically ordered forms: the case of structures with negative agreement in preverbal position.

LAIA BENAVENT LLINARES Universitat de Barcelona

 

ABSTRACT: When words like mai, ningú, res, etc. in negative sentences occur in preverbal position, Fabra (1918/1933) considered that the omission of the negation adverb no was admissible, though not preferable. This is what we refer to as the «secondary option». The aim of the article is to show, through the study of the prescription’s transmission in schoolbooks, style manuals and prescriptive grammars, that it may have been subject to a restrictive interpretation in favour of the structure that maintains two negative elements, on the grounds that it was hierarchically superior.

 


La urbanitat (1868), de Serafí Pitarra, i els manuals d’urbanitat en la societat catalana del segle XIX. Sobre la versemblança de l’alternança de llengües.


Serafí Pitarra’s La urbanitat (1868) and good-manners manuals in nineteenth-century Ca­talan society. On the verisimilitude of language alternation.

JENNY BRUMME Universitat Pompeu Fabra
BEATRICE SCHMIDE Universitat de Basilea


ABSTRACT: The article studies the alternation of languages in Frederic Soler’s (aka Serafí Pitarra) comedy La urbanitat (1868), focusing on the transmission of socio-pragmatic norms in nineteenth-century Catalonia. It finds that the alternation is determined, firstly, by the legal framework of theatrical performance at the time and, secondly, by the literary conventions surrounding the role of the typical characters. One might add, in third place, a possible attempt at presenting the Catalan-Spanish opposition in terms of a contrast between bourgeoisie and aristocracy. But the fourth, and weightiest reason, derives from the object on stage, that is, the etiquette book, which by its own nature, could only exist in Spanish. As a sociolinguistic document, La urbanitat is a testimony to the “facilitation of the knowledge and use of the language in expansion”, that is, Spanish (Pueyo 1996, p. 10).



Quatre cartes de Lluís Nicolau d’Olwer a Rafael Tasis


Four letters from Lluís Nicolau d’Olwer to Rafael Tasis

MANUEL LLANA Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya


ABSTRACT: Dated between 1954 and 1959 in Mexico, where he lived in exile, these letters from Nicolau d’Olwer to Rafael Tasis touch on a wide variety of topics, including a number of comments regarding Nicolau’s own and Tasis’ works. Close attention is paid to the final letter, in which Nicolau discusses Barcelona’s Floral Games in the early twentieth century and those held in Toulouse (France), in 1952, appreciates Gaziel’s memoirs, and examines the reasons why various Catalan writers (parti­cularly Eugeni d’Ors) practiced Spanish-language journalism.



Un friendly shake hands: la correspondència entre Marià Manent i Ester de Andreis.


A friendly shake hands: letters between Marià Manent and Ester de Andreis

BLANCA RIPOLL SINTE P. Serra Húnter — Universitat de Barcelona


ABSTRACT: this paper aims to present a first study on the correspondence between the Catalan poet and translator Marià Manent and the poet and cultural agent of Italian origin Ester de Andreis, during the second half of the 20th century. It is the first time that these letters, from the Manent Family Archive, are analyzed; they show the intellectual friendship between Manent and Andreis, besides interesting references to the cultural life of the time and literary reflections that define the spirit of the two writers.


«Sense memòria no som»: la Memòria vintage de Vicenç Pagès Jordà


«Without memory, we are not»: Vicenç Pagès Jordà’s Memòria vintage.

ENRIC SULLÀ Universitat Autònoma de Barcelona


ABSTRACT: Detailed description, with no pretentions to exhaustivity, of Vicenç Pagès Jordà’s Memòria vintage (2020), a book organized as a dictionary in order to impose some kind of order –neither hierarchical nor too strictly defined– on the author’s personal memories, which aspire to being also collective. Chronologically, Memòria vintage covers from the moon landing of 1969 to the first screening of Pulp fiction in 1994 and, in four hundred entries written with irony and wit as well as critical sense, it gathers the experience and the words which the «baby boom» generation, to which the author belongs, keep still alive.



Els pastorets o l’adveniment de l’infant ensopit


Els pastorets or the advent of the bored child.

ALBERT PIJUAN HEREU


ABSTRACT: Having written an adaptation of Josep M. Folch i Torres’s famous Nativity play, the author uses the experience to expose both the strengths that made it into a classic and the shortcomings that explain the reservations with which audiences approach it nowadays.


Barracó 62, una rara avis que no hauria d’haver-ho estat.


Barracó 62, a rare exception which ought not to have been one.

RODOLF SIRERA


ABSTRACT: the author, himself a Valencian playwright, revalues Barracó 62, an existentialist play by Joan Alfons Gil Albors which sticks out amongst the works of a little-studied period in modern Valencian drama, namely that covering from the end of the Civil War to the 1970s.