Número 91 Primavera de 2010

Si hi és, s’hi val

Was vernünftig ist, das ist wirklich;

und was wirklich ist, das ist vernünftig

Hegel, Grundlinien der Philosophie des Rechts

El que és, és. I només el que s’escamoteja a raó, no té raó i, doncs, sols forma part del caos existent sense que en realitat sigui. O, per dir-ho altrament, sense tautologies i en la sintètica formulació del vell Hegel: el que és racional és real, i el que és real és racional. De manera que, almenys en aquesta qüestió, no cal aplicar al filòsof suabi el correctiu elaborat pel barbut de Trèveris. Tots dos convenen en la necessitat d’entomar (o sigui, d’estudiar i d’analitzar) la història tal com aquesta ha anat i va, agradi o no. No se’n desentenen. Ni la prioritzen en l’ordre de les preferències personals. (Que el segon –en el temps– d’ells dos apostés a sobre per transformar-la, a partir de l’assumpció crítica que en feia, això ja són figues ara per ara d’un altre paner).

Perquè aquí el que importa és recusar el divinisme pixapolit en virtut del qual, com a estudiosos de la literatura o com a simples lectors d’aquesta, caldria fer ulls grossos davant tal o tal altre episodi poc galdós, davant tal o tal altre autor incòmode pel motiu que sigui, davant tal o tal altra obra de poca «qualitat».

Gent toca-posada que es demana, de vegades ingènuament, per què havent-hi un Flaubert cal ocupar-se d’un Oller. Carques de pedra picada que s’esgarrifen només de pensar que l’edició d’un Céline (o d’un Ors) vagi a raure a les impies mans d’algun filòleg esquerranós. Borinots despistats que no entenen que hi hagi catalanòfon oriental que pledegi a favor d’una major presència proporcional de les modalitats ponentines i meridionals de l’idioma en els mitjans catalans.

[Segueix llegint]

SUMARI

EDITORIAL

Si hi és, s’hi val

SOBRE POESIA I SOBRE LA MEVA POESIA  

Jaume Subirana, Un intent de poètica

ESTUDIS

Antoni Isarch, Domènec Guansé i la novel·la. Crítica literària a la Revista de Catalunya (1924-1931)

Joana Masó, Representació plàstica, viatge i ciclicitat a Quanta, quanta guerra... de Mercè Rodoreda

CARTES I DOCUMENTS

Jordi Marrugat, Més textos desconeguts de Joan Salvat-Papasseit

AL MARGE

Francesc Esteve, Rectificacions, ratificacions i feina per fer: anàlisi crítica de la 2a edició del Diccionari de l’Institut

RESSENYES

Josep-Anton Fernàndez, El malestar en la cultura catalana:

La cultura de la normalització 1976-1999, per Jordi Florit

J.M. Castellet, Seductors, Il·lustrats i visionaris.

Sis personatges en temps adversos, per Núria León Mercader

Eduard Vilella, Doble contra senzill. La incògnita del jo i l’enigma de l’altre en la literatura, per Enric Sullà

NOTA SOBRE ELS AUTORS

NORMES DE PRESENTACIÓ D’ORIGINALS

Domènec Guansé i la novel·la

Crítica literària a la Revista de Catalunya (1924-1931)

ANTONI ISARCH Universitat Autònoma de Barcelona

ABSTRACT: This article studies the critic Domènec Guansé’s reviews of works of fiction published in Revista de Catalunya between 1924 and 1931. Guansé’s criticism is representative of a new aesthetic sensibility which had moved away from Noucentista standards and shows as its main aim the renewal and modernization of the Catalan literary scene by supporting both older novelists from the Modernista period, such as Joan Puig i Ferreter, and younger ones like Carles Soldevila.

Representació plàstica, viatge i ciclicitat a Quanta, quanta guerra...

de Mercè Rodoreda

JOANA MASÓ Universitat de Barcelona

ABSTRACT: This article compares Mercè Rodoreda’s novel Quanta, quanta guerra... with some of their sources. Thus, it places the novel in its cultural –not only literary– background.

Rectificacions, ratificacions i feina per fer

Anàlisi crítica de la 2a edició del

Diccionari de l’Institut

FRANCESC ESTEVE Universitat de València

ABSTRACT: The Institut d’Estudis Catalans’ Diccionari de la llengua catalana (DIEC, 1995) was presented by the publishing institution, which is the accepted normative authority for the Catalan language, as a momentous landmark that filled the gap allegedly left by the ageing of Pompeu Fabra’s Diccionari general, first published in 1932. In a long article published in Els Marges 60, the author, together with others, subjected the new Diccionari to a rigorous quality assessment, both in absolute, intrinsic terms and in relationship with other existing Catalan dictionaries. This provoked a heated controversy with some members of the Institut. In 2007, a second edition of the Diccionari appeared and this paper now examines to what extent the Institut has taken on board the critical remarks which it then rejected and makes a new assessment of this latest edition.