Publicar a la revista  



Per a qualsevol proposta d'article, ressenya o suggeriments de temes a tractar, envieu-nos una sínopsi a l'adreça [email protected], i si s'escau, el document adjunt amb el text ja redactat segons els criteris de publicació.

El Consell de Redacció; llegirà; i valorarà; les propostes i us informarà; de la seva decisió; amb els comentaris pertinents. Els Marges es reserva el dret d'admissió; i publicació; del material rebut.


Criteris de Publicació  



1. Els articles que es presentin a Els Marges per a la seva possible publicació han de ser originals i inèdits. En cas d’ésser acceptats, l’autor no podrà difondre’ls per cap mitjà amb anterioritat a la seva publicació a la revista. Quant a la difusió mitjançant Internet, l’autor ha de tenir present que aquesta no queda autoritzada fins que el número on hagi aparegut el seu treball no s’ofereixi en accés obert al lloc web de la revista (https://www.elsmarges.cat/). El decalatge entre la publicació en paper i en format electrònic de lliure accés és de quatre números

3. Els originals s’han d’enviar en format digital a l’adreça electrònica [email protected] o bé per correu postal a L’Avenç (Mallorca 221, sobreàtic, 08008 Barcelona), i han d’anar acompanyats d’un resum (abstract) d’un màxim de 300 caràcters amb espais, en català i anglès; de les paraules clau (keywords), també en català i anglès; de la traducció del títol a l’anglès; d’una nota biobibliogràfica de l’autor, d’un màxim de 400 caràcters amb espais; i de l’adreça i el número de telèfon de l’autor. Els Marges no es compromet a retornar els originals rebuts no demanats, ni a mantenir correspondència amb els autors. Les crides a les notes a peu de plana cal posar-les després dels signes de puntuació. Per defecte s’empraran les cometes baixes («»). Per a citacions a l’interior de citacions, es recorrerà a la jerarquia següent: « “ ‘ ’ ” ». Els originals només es prendran en consideració si segueixen els criteris indicats i les normes de presentació que es detallen al punt 5.

4. Els Marges sotmet els originals a doble valoració externa, sense que hi consti el nom de l’autor ni aquest tingui notícia de qui són els revisors.

5. 5. Per a les referències bibliogràfiques, els autors poden optar o bé per incloure en nota les dades completes de l’obra citada o bé per la menció, en el cos del text, del cognom de l’autor, la data de l’obra i la pàgina o les pàgines, tot remetent a una bibliografia final d’obres citades.

5.1. En cas d’optar per la primera fórmula, cal incloure el títol i les dades de localització completes de cada publicació o document citat per primera vegada, en l’ordre i forma que s’especifica a continuació, segons que es tracti d’un llibre, d’un capítol de llibre, d’un article o d’un document d’arxiu.

5.1.1. Llibre: Inicial(s) i Cognom(s) de l’autor, Títol del llibre, Lloc d’edició: Editorial, any, pàgines a què es fa referència. Exemple: M. Vayreda, Records de la darerra carlinada, Barcelona: L’Avenç, 2003, p. 32-38. Si hi ha més d’un autor, els diferents noms se separen amb punt i coma si es volen detallar o, en cas contrari, es recorre a la sigla DDAA. Les indicacions (ed.), (coord.), (cur.), (dir.) van després de l’últim cognom i sempre en singular. La col·lecció del llibre citat, si cal fer-la constar, s’indica entre parèntesis i cometes baixes després de l’editorial i amb el número d’ordre tot seguit sense cap signe de puntuació. Exemple: E. Balaguer, Constel·lacions postmodernes, València: Publicacions de la Universitat de València («Assaig» 38), 2015.

5.1.2. Capítol de llibre: Inicial(s) i Cognom(s) de l’autor del capítol, «Títol del capítol», dins Inicial(s) i Cognom(s) del(s) responsable(s) del llibre, Títol del llibre, Lloc d’edició: Editorial, any, pàgines a què es fa referència. Exemple: J. Castellanos, «El modernisme: els intel­-lec­tuals i la política», dins R. Panyella; J. Marrugat (ed.), L’escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la lite­ratura catalana contemporània, Barcelona: L’Avenç, 2006, p. 160-191.

5.1.3. Article: Inicial(s) i Cognom(s) de l’autor, «Títol de l’article», Títol de la revista, volum: número, data, pàgines. Exemple: T. Iribarren, «James Joyce a Catalunya (1921-1936)», Els Marges, núm. 72, hivern 2004, p. 21-44. En el cas dels diaris, les dates s’indiquen en xifres aràbigues separades amb guionet.

5.1.4. Document: Arxiu on és dipositat: Nom de la secció, número de la caixa i/o del lligall, folis o pàgines (data). Exemple: AHUB: Actes Universitat Autònoma, vol. 2 (16-12-1938). Dels materials disponibles a internet se n’indica la URL en rodona, entre parèntesis angulars, sense subratllar i amb la data de consulta entre claudàtors. Exemple: [Consultat el 4-7-2016].

5.1.5. Les remissions successives a les mateixes obres es fan en forma abreujada, amb el cognom de l’autor (si n’hi ha) i una o dues paraules inicials o més significatives del títol (sempre en cursiva si es tracta de llibres i entre cometes quan siguin capítols de llibres, articles o documents d’arxiu). Per tal d’evitar confusions, no s’han d’usar les expressions loc. cit. o ob. cit.; en el cas de repeticions immediates, s’usa la fórmula ibídem, en rodona.

5.2. En els articles en què predomini la discussió teòrica o bibliogràfica, pot optar-se pel segon sistema. En aquest cas, les referències (en el mateix text i entre parèntesis) es fan en l’ordre i forma següent: Cognom(s) de l’autor o dels autors any de la publicació, pàgina o pàgines. Exemple: (Vilar 1964, p. 132-138). Si el nom de l’autor està integrat en una frase, llavors va en rodona i dins dels parèntesis s’indica només l’any, seguit o no de les pàgines.

5.2.1. Les referències van, en aquest segon sistema, complementades per una llista bibliogràfica final, per ordre alfabètic d’autors. En cas que hi hagi més d’una obra d’un mateix autor, s’ordenen cronològicament. Quan dues o més obres d’un mateix autor siguin del mateix any, s’afegeix a la data una lletra (a, b, c, etc.). L’ordre i la forma d’especificació de les dades d’aquesta llista són similars als exposats al punt 5.1., però s’hi destaca, immediatament després del nom de l’autor, l’any d’edició (i, en el seu cas, la lletra afegida). Exemple: J. Castellanos, 2006: «El modernisme: els intel·lectuals i la política», dins R. Panyella; J. Marrugat (ed.), L’escriptor i la seva imatge. Contribució a la història dels intel·lectuals en la literatura catalana contemporània, Barcelona: L’Avenç, p. 160-191.

6. La transcripció de documents es fa d’acord amb les normes seguides per l’Editorial Barcino en la col·lecció «Els Nostres Clàssics». Els castellans s’ajusten als criteris utilitzats per l’edi­torial Espasa Calpe en la col·lecció «Clásicos Castellanos». En el cas d’altres llengües, s’apliquen les normes més usuals per a ca­dascuna. Per a la traducció de textos clàssics, s’utilitzen preferiblement les versions publicades per la Fundació Bernat Metge.

7. La reproducció de textos dels segles xix i xx es fa o bé adequant-los a la normativa ortogràfica actual o bé transcrivint-los en edició diplomàtica.

Tornar